Les necessitats dels discapacitats al món rural .

13/02/2017
  • discapacitat

Esperanza Orellana, directora de Desenvolupament Rural i Política Forestal del MAPAMA, ha demanat als agents de desenvolupament rural un “esforç addicional” per millorar la qualitat de vida dels discapacitats que viuen al territori, que algunes xifres situen entorn d'un milió de persones.

Durant la inauguració d'unes jornades sobre desenvolupament rural inclusiu, Orellana ha incidit que les persones que viuen als pobles amb algun tipus de discapacitat afronten una “doble dificultat”, la pròpia de les seves limitacions físiques o intel·lectuals, i les relacionades amb el mitjà rural.

Sobre aquestes últimes, ha reparat en l'escassetat de serveis o l'absència d'oportunitats d'ocupació, la qual cosa “ens obliga a tots” a aquest “esforç addicional” per “tractar de superar aquesta situació de vulnerabilitat”.

Per a això, ha considerat “molt important” que “totes” les polítiques de desenvolupament rural segueixin recollint iniciatives que el seu objectiu sigui la inclusió soci-laboral i el foment de l'intercanvi d'experiències de bones pràctiques amb projectes reeixits.

Segons Orellana, l'anterior programació de les polítiques de desenvolupament rural ja recullen aquestes demandes, “ho seguiran fent en l'actual i es pretén que sigui una constant en el futur disseny” de les mateixes a partir de 2020.

Ha destacat que el MAPAMA va compilar i difondre a l'anterior programació 2007-2013 un total de 17 iniciatives en tota Espanya que van ser seleccionades per ser exemple de “bones pràctiques en aquest àmbit” i van destacar pel seu “enfocament innovador i efectiu”.

El president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), Luis Cayo Pérez, ha recordat que prop d'un milió de persones que viuen en municipis rurals presenten algun tipus de discapacitat.

El “retrat robot” d'aquest col·lectiu és el d'un grup de persones que segueixen patint exclusió i restriccions a l'hora de desenvolupar la seva vida, ha assenyalat. Segons Pérez, el tipus de discapacitat (per exemple, que sigui una malaltia mental o hi hagi pluridiscapacitat ) i la qüestió de gènere (ser dona) potència aquesta exclusió.

Ha demanat un major esforç per combatre el problema, així com més polítiques en aquest sentit, ja que, al seu judici, l'agenda política “segueix estant òrfena de temes de desenvolupament rural inclusiu”.

La discapacitat en l'entorn rural és encara una assignatura pendent, per la qual cosa cal apostar per una veritable integració dels discapacitats en el mitjà rural, ja que es tracta d'un col·lectiu amb potencial per a la dinamització econòmica del seu entorn.

Font: Agroinformación

Arxiu

2022
2021
2020
2019
2018
2017
2016

Categories

Noticies generals