El ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, ha assenyalat que està d'acord que les noves tècniques d'edició genòmica i les seves aplicacions agrícoles poden ser “eines útils per a contribuir a la sostenibilitat del sector agroalimentari”, tal com postula la Comissió Europea. Duc ha fet aquestes declaracions en la inauguració del Simposi “Edició genòmica de cultius: més enllà de la ciència”, organitzat, entre altres, per la plataforma tecnològica de biotecnologia vegetal Biovegen, amb el suport de la CEOE. El ministre, en fer al·lusió a l'estudi que el passat 29 d'abril va publicar la Comissió sobre la situació legal de les noves tècniques d'edició genètica, ha assegurat que és un “defensor que el coneixement científic més avançat sigui el que inspiri les lleis i que la velocitat d'aquesta transformació sigui com més alta millor”.

Ha recordat que una sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 2018 va determinar que les tècniques d'edició genètica havien de regular-se per la normativa de transgènics o organismes modificats genèticament (OMG), però ha emfatitzat que “el futur d'aquestes tecnologies a Europa encara no està decidit”. Duc ha afirmat que “en el sector agroalimentari serà clau afrontar els desafiaments” que sorgeixen amb els últims avanços en genòmica, ja que és una activitat que “genera el 10% del Producte Interior Brut (PIB) i de la qual depèn més del 12% de l'ocupació a Espanya”. Ha concretat que la indústria agroalimentària és una de les fortaleses del país, no sols de volum si no d'altíssimes tecnologies” i que, “per a continuar sent-ho, com qualsevol altra indústria, és necessària i capital la seva aposta per la innovació amb majúscula (I+D+I)”.

“Per aquest motiu -ha afegit- s'entén que hi hagi una preocupació perquè no es limiti legalment i de manera innecessària l'aplicació de tecnologies d'edició genòmica a la producció de noves varietats vegetals amb valor per a la societat i l'economia”. Al seu judici, cal “mantenir l'equilibri correcte entre la ciència, el finançament suficient i l'aplicació dels descobriments obtinguts” i també entre “les infinites possibilitats d'una tècnica científica nova i les diverses limitacions que posen l'ètica i la llei”. Ha qualificat l'edició genòmica com una “revolució científica que ja està canviant la vida dels ciutadans” que “arribarà més enllà de les aplicacions agràries”, encara que s'ha fet eco que aquesta tecnologia ja ha deslligat “intenses polèmiques, per algunes aplicacions precipitades en embrions humans”. “En els pròxims anys hi haurà desafiaments com el canvi climàtic i cal ser capaç de dotar de normatives que permetin que el coneixement més avançat s'utilitzi al seu favor”, ha desitjat. Ha insistit que les tècniques d'edició genòmica “són eines útils”, que “la legislació necessita adaptar-se al progrés científic i tecnològic” i que cal “obrir un debat públic basat en dades que no sucumbeixi a la por a les innovacions ni a les presses per avançar sense els controls necessaris”.

El simposi també ha comptat amb la participació d'un dels pares de la tècnica d'edició genètica CRISPR (Repeticions Palindrómicas Tales Agrupades i Regularment Interespaiades, en les seves sigles en anglès), l'investigador Francis Mojica, de la Universitat d'Alacant. Mojica ha fet un repàs del què és i en què constisteix el CRISPR, que permet “re-escriure l'ADN d'un ésser viu”, i ha augurat que en els pròxims anys es continuarà parlant de les prestacions de l'edició genètica a la carta. Altres experts, com l'investigador del CSIC Lluis Montoliu, ha posat diversos exemples de les seves aplicacions en tomàquets, ja que la seva “enorme versatilitat” permet accelerar els retrocruzamientos que es produeixen en la naturalesa. Francisco Barro, també del CSIC, ha ressaltat que a diferència de les tècniques tradicionals d'obtenció de vegetals, el CRISPR aconsegueix resultats en menys temps i amb més precisió, com ho ha demostrat la seva recerca sobre blat panificable apte per a celíacs o una altra de l'IVIA sobre arròs resistent a l'estrès hídric. Un altre ponent, l'investigador Diego Orzáez (IBMCP), s'ha mostrat convençut que “l'edició genètica és una aliada de la sostenibilitat que busca el Pacte Verd europeu” i que la seva utilització a Espanya pot “oferir oportunitats per a la recuperació econòmica”. Orzáez també ha recordat exemples d'aplicacions d'aquesta tècnica en l'agricultura com l'adaptació de plantes a cultius verticals d'hivernacle o urbà, o la domesticació de plantes silvestres locals que multipliquin la seva producció, grandària o pigmentació.

Font: EFEAGRO