La UE va incrementar un 104% en 2022 les seves importacions de cereals (blat, ordi i blat de moro) d'Ucraïna, fins als 15,59 milions de tones, amb Espanya com a primer receptor fins i tot per sobre de Polònia (2,4 milions). Espanya va augmentar les seves importacions de cereal d'Ucraïna un 80% en 2022, fins als 4,6 milions de tones i va ser el primer comprador de la Unió Europea (UE), segons les dades de duanes de la Comissió Europea difosos aquest dijous pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
“Espanya és el país que més exportacions d'Ucraïna ha rebut com a primer destí”, ha subratllat Samuel Juárez, vocal assessor de la Secretaria General d'Agricultura del MAPA, basant-se en les dades provisionals duaneres.
Representants del Govern i dels principals sectors agroalimentaris han debatut sobre l'impacte d'un any de guerra durant la jornada, organitzada per l'Institut d'Enginyeria d'Espanya, l'associació d'enginyers agrònoms ANIA i la Fundació Fòrum Agrari.
Experts de l'àmbit agroalimentari i acadèmics han coincidit que la guerra ha incrementat la inseguretat alimentària mundial però han recalcat que pel que fa a Espanya no hi ha hagut desproveïment de cereals.
Juárez ha ressaltat també que la UE ha incrementat el 64% les seves importacions d'oleaginoses d'Ucraïna, líder mundial en el comerç de gira-sol.
El representant del MAPA ha apuntat que “curiosament” i malgrat la guerra s'han elevat els enviaments d'Ucraïna al mercat comunitari mitjançant els corredors solidaris, les vies fluvials i l'entrada per països europeus limítrofs.
En relació als cereals que surten dels ports de la mar Negra gràcies a l'acord entre Rússia i Ucraïna, amb la mediació de Turquia i de l'ONU, ha recordat que Espanya és el segon beneficiat, per darrere de la Xina.
Aquest acord ha permès l'exportació de 23 milions de tones de gra ucraïnès a través de 758 vaixells; a la Xina han arribat 4,3 milions i a Espanya 3,8 milions.
Juárez ha assenyalat que les dades de sembra a Ucraïna proven una caiguda dels rendiments, però altres aforaments com el del Departament d'Agricultura dels EUA (USDA, sigles en anglès) apunten al fet que en general les collites de gra mundials seran favorables.
Per a Espanya, país deficitari en cereals, Ucraïna és el primer proveïdor de blat de moro, juntament amb el Brasil, i també el seu primer proveïdor d'oli de gira-sol.
No obstant això, en 2022 les importacions brasileres de blat de moro a Espanya han pujat menys de l'esperat, segons el responsable de Unistock i vicepresident de l'Associació Europea de Almacenistas Professionals en port, Andrés Gómez Bueno, qui ha advocat per “desmuntar mites” sobre l'impacte dels bloquejos de la mar Negra. Gómez Bueno ha remarcat que abans de la invasió russa d'Ucraïna ja hi havia “una rampa important” de preus, que ha vinculat a una “injecció de liquiditat des de 2008” i al fet que les matèries primeres agrícoles “són molt llamineres” quan en els mercats els inversors troben problemes en altres sectors.
Entre les conseqüències de la guerra, destaca l'encariment dels fertilitzants pels costos energètics i tenint en compte que Rússia és el primer productor de moltes matèries primeres utilitzades per a abonaments.
La secretària general de l'Associació Nacional de Fabricants de Fertilitzants d'Espanya (ANFFE), Paloma Pérez, ha defensat que els agricultors han tingut “producte en tot moment a costa dels fabricants”.
Ha constatat un descens del consum dels fertilitzants per la baixada de la sembra, que també ha atribuït a “la nova Política Agrícola Comuna, que desincentiva”.
Els representants de la Confederació Espanyola de Fabricants d'Aliments Composts per a Animals (Cesfac) com de la interprofessional del sector boví (proboví) han subratllat que a part de la crisi pel conflicte existeixen pressions en les regulacions de la UE i espanyoles que dificulten l'activitat.

Font: EFEAGRO