El menjar del futur: insectes i hamburgueses artificials.

15/06/2018
  • Llagosta

L'ús d'insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons experts que han participat en el primer congrés Tech4Good sobre la innovació alimentària.
Els experts calculen que es necessitaran 60 milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població en 2030, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50%.
El cofundador de Nutrinsect, Josep Vidal, ha assegurat que, davant aquesta situació, els insectes són una font d'alimentació "idònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc" i que el seu ús tindrà "un creixement exponencial en els propers anys ". "El 2030 tindrem d'alimentar 100.000 milions d'animals de bestiar, que del seu naixement al seu sacrifici competeixen amb nosaltres pels aliments. Això arriba un moment que és insostenible ", ha detallat.
Amb aquest context, els experts coincideixen que "la terra sola no podrà aportar tot el que necessitem" i, d'aquí, "la necessitat de buscar fonts alternatives de proteïna i alimentació", com els insectes, també en format de farina .
Segons Vidal, aquests tenen "grans avantatges" davant del bestiar, en primer lloc perquè "poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectàrees" i, a més, "tot just contribueixen amb un 1% d'emissió de gasos hivernacle, a diferència de animals com vaques o porcs.
Entre els avantatges, segons el cofundador d'Nutrinsect, també es troben que d'ells "es pot aprofitar pràcticament tot" o que el seu "ritme de conversió és molt alt", ja que amb un quilo d'ous d'insecte, en 72 hores es poden aconseguir 300 quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any a les vaques.
Vidal també ha assenyalat que els insectes tenen una fiabilitat sanitària molt més gran, ja que els riscos de transmissió són "mínims", comparats amb "la grip aviària o la febre porcina".
Els experts apunten que la incidència dels insectes es pot donar en un primer moment en l'alimentació animal i, posteriorment, en el consum humà, atès que la "barrera cultural" és encara molt gran, sobretot en països occidentals.
"Potser nosaltres no menjarem insectes, però el bestiar ho acabarà fent", ha pronosticat el director científic del centre tecnològic Eurecat, Lluís Arola, organitzador del congrés.
No obstant això, Vidal ha considerat que els insectes són "un rebost errant" perquè en ells es troben "els nutrients necessaris per a l'alimentació humana, des proteïnes fins vitamines o calci".
De fet, tot i que encara no els mengem, els insectes ja són presents en àmbits quotidians com la cosmètica, els pigments o el tractament d'aigües.
Per això, el director científic de l'Àrea de Biotecnologia de Eurecat, Francesc Puiggròs, ha demanat "pedagogia de veus científiques autoritzades i de manera consensuada per explicar els beneficis dels insectes i eliminar falsos mites".
La directora del centre de creixement de GBFoods, Clara Bartra, ha subratllat que "el problema és que caldrà alimentar 9.000 milions de persones", de manera que "la clau serà com passar de l'escassetat a l'abundància".
En aquest sentit, els experts creuen que la proposta del fisiòleg de la Universitat de Maastricht (Països Baixos) Mark Post, creador de la primera hamburguesa artificial a partir de cèl·lules mare de vaca el 2013, pot ser una altra solució. Post ha defensat que la carn de laboratori permetrà que, durant la propera dècada, puguem continuar "menjant carn sense l'efecte perniciós dels gasos contaminants" que actualment es generen amb la seva producció.
L'hamburguesa que va crear el 2013 va costar uns 250.000 euros, el que, assegura, no permet "solucionar els problemes alimentaris del món" i per això ha afirmat que en cinc anys "podrem comprar una hamburguesa artificial per uns deu euros", un preu que "baixarà en qüestió de poc temps".

Font: EFEAGRO

Arxiu

2019
2018
2017
2016