L'aigua, el gran repte.

23/03/2018
  • Aigua

En el Dia Mundial de l'Aigua, celebrat el 22 de març, es multipliquen les veus que reclamen arribar a un gran pacte nacional sobre aquest recurs del que depèn la marxa econòmica dels països, perquè, com s'ha recordat al VIII Fòrum Mundial de l'Aigua que se celebra del 18 al 23 de març a Brasil, "sense aigua, no hi ha vida, ni menjar ni desenvolupament".
Ara que a Espanya els últims raigs han donat una mica de trànsit, la sequera ha passat -sense deixar de preocupar- en un segon pla i el debat se centra en l'ús que es dóna a l'aigua, sobretot en l'agricultura que maneja alguna cosa més del 70% del recurs.
Cooperatives Agroalimentàries indica que els regadius suposen a Espanya 3,47 milions d'hectàrees, el 20,4% de la superfície agrària, aportant aproximadament un 67% de la producció vegetal i el 59% de la renda agrària nacional anual.
El president de la Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya (Fenacore), Andrés del Campo, en moltes ocasions també ha destacat la importància dels regadius per a la economia rural i valora que, gràcies a les últimes pluges, el camp ha passat de una situació d'agonia per la dràstica a una d'optimisme. "La campanya de regat serà més curta i, per tant, es podrà produir més amb menys aigua", assegura, ja que la situació dels embassaments "ha millorat considerablement", el que canvia les perspectives dels regants davant la campanya de regar Altres anys per aquestes dates ja s'havia començat a regar, en canvi això serà possible retrasarla 15 dies i fins i tot un mes, segons Del Campo.
Els regadius, destaquen Cooperatives, suposen un major i més estable treball de mà d'obra, majors fluxos econòmics en comercialització de productes i insums i, en definitiva, una forta estabilitat social en les seves zones d'implantació.
El vicepresident de la Fundació Nueva Cultura de l'Aigua (FNCA), Joan Corominas, considera que el que transcendeix respecte als processos per aconseguir un Pacte Nacional de l'Aigua és que es busquin acords entre les diverses forces polítiques per mantenir el sistema actual de l'ús de els recursos, "que està per sobre de les possibilitats que tenim". Segons Corominas, "hi ha que canviar la política indiscriminada de crear regadius" i és necessari apostar per "els més eficients, els que generen més ocupació, ajuden al desenvolupament rural; no qualsevol regadiu val ". I remarca que "els recursos que no tenim per a més", sobretot en l'actual escenari de canvi climàtic, en el qual els períodes de sequera seran cada cop més freqüents i extrems.
Cooperatives apunta al respecte que la dependència d'aquest model productiu en grans quantitats d'un recurs renovable, però limitat, com és l'aigua, ha fet que els condicionants mediambientals estiguin molt presents, tant en el manteniment de les zones existents -a través dels Avions de modernització de regadius- com en les noves transformacions.
El Fòrum per a l'Enginyeria d'Excel·lència (Fidex), que agrupa a les 11 principals firmes espanyoles, defensa la necessitat d'avançar en la construcció de treballs hidràulics a partir d'objectius ambientals, per "satisfer la demanda d'aigua i la escasez d'aquestes cuencas que ho necessiten ". Recalca que "es necessiten solucions estructurals per anticipar-se als problemes d'escassetat d'aigua" i afegeix que "en un país com Espanya on la pluviometria és tan irregular, les grans enginyeries demanen avançar en la construcció d'infraestructures que augmenten les reserves i incrementen les garanties d'abastament ".
El responsable del programa d'Aigües de SEO / BirdLife, Roberto González, afirma que "hi ha una gran desmovilància en matèria de regadius" i es mostra preocupat per la "sobreexplotació" de les masses d'aigua que tenen un gran impacte sobre els ecosistemes aquàtics, així com per la contaminació de les aigües subterrànies, en mal estat per la filtració de fertilitzants i fitosanitaris. "Els regadius no son el problema. El problema és convertir-se en un problema ", perquè les demandes superen la disponibilitat del recurs, indica, després de posar el focus als pous il · legals," una situació preocupant ", ja que posa en perill a moltes espècies d'aigües avícoles.

El responsable del programa d'Aigües de SEO / BirdLife, Roberto González, afirma que "hi ha una gran desgobernanza en matèria de regadius" i es mostra preocupat per la "sobreexplotació" de les masses d'aigua que tenen un gran impacte sobre els ecosistemes aquàtics, així com per la contaminació de les aigües subterrànies, en mal estat per la filtració de fertilitzants i fitosanitaris. "Els regadius no són el problema. El problema és convertir una cosa en un problema ", perquè les demandes superen la disponibilitat del recurs, indica, després de posar el focus en els pous il·legals," una situació preocupant ", ja que posa en perill a moltes espècies d'aus aquàtiques.
La responsable del programa d'aigua i agricultura de WWF Espanya, Eva Hernández, adverteix que "gairebé la meitat dels rius a Espanya està en mal estat i prop de 100 aqüífers estan sobreexplotats. L'actual model de desenvolupament, clarament miop amb l'aigua, hipoteca el nostre futur en proposar 700.000 noves hectàrees de regadiu, nous embassaments, nous transvasaments ".
Segons dades de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs (ICOG), a Espanya hi ha uns 200.000 hectòmetres cúbics d'aigües subterrànies dels que cada any s'extreuen al voltant de 6.000 hm3 per a ús agrícola i proveïment d'aigua corrent. Els geòlegs apunten que l'estat de la majoria d'aqüífers espanyols és satisfactori, tant des d'un punt de vista quantitatiu (volum de reserves) com qualitatiu (qualitat de l'aigua), tot i que alerten que la sobreexplotació, contaminació i salinització són els principals riscos dels aqüífers espanyols
Des de WWF Espanya, Hernández incideix que "hem de 'reinventar' Espanya", apunta, "no podem seguir basant el seu desenvolupament en l'augment de l'oferta per al consum d'aigua" que realment no existeix; cal "virar cap a un ús més sostenible i intel·ligent dels nostres recursos, reduint la nostra dependència de l'aigua. No podem esprémer les nostres fonts fins a l'extenuació ". La normativa europea "aporta una base sòlida per gestionar correctament les nostres aigües" i la Directiva Marc d'Aigua, aprovada per tots els països europeus, "sí que és un autèntic Pacte per l'Aigua que supera l'escala espacial d'Espanya i la temporal dels governs cada quatre anys ", remarca.
Una altra visió aporta el director d'estratègia i desenvolupament de negoci de SUEZ Agriculture, Jonás de Miguel, que considera que l'agricultura és "injustament" assenyalada en èpoques de sequera, perquè encara que maneja un 70% de l'aigua "aquesta aigua no desapareix, una part important continua incorporada al sistema natural ". Tot i això, creu que "el més necessari a Espanya en aquest moment és una millor planificació" i "una reflexió sobre com governem l'aigua al país", per al que cal un millor enteniment de tots els actors involucrats en la seva gestió; cal començar a veure l'aigua com "un sistema únic". "Una millor gestió seria un dels grans avenços que podríem donar", només cal dotar-se de millor informació i la tecnologia ofereix la possibilitat que tots comparteixin les mateixes dades i coneguin l'estat general de l'aigua per a prendre decisions més justes, així com anticipar l'impacte que tindrà en cada activitat.

FONT: EFEAGRO

Arxiu

2022
2021
2020
2019
2018
2017
2016

Categories

Noticies generals