Documentació
Presentació conferencia "Efectes protectors del consum moderat de vi sobre la salut: evidències científiques enfront de les amenaces", Sr. Josep Masip (Fundación para la Investigación del Vino y la Nutrición).
Presentació de la conferència impartida pel Sr. Josep Masip, de la Fundación para la Investigación del Vino y la Nutrición en la VII Jornada de la Càtedra AgroBank (ICVV, Logronyo, 10 de novembre de 2022).
Presentació conferencia "Cap a una rendibilitat sostenible per al vi espanyol", Sr. Rafael del Rey (Observatorio Español del Mercado del Vino).
Presentació de la conferència impartida pel Sr. Rafael del Rey, del Observatorio Español del Mercado del Vinp (OEMV) en la VII Jornada de la Càtedra AgroBank (ICVV, Logronyo, 10 de novembre de 2022).
Presentació conferencia " La importància del sector vitivinícola en l'economia espanyola ", Sra. Verónica López (Analistas Financieros Internacionales).
Presentació de la conferència impartida per la Sra. Verónica López, de Analistas Financieros Internacionales (AFI) en la VII Jornada de la Càtedra AgroBank (ICVV, Logronyo, 10 de novembre de 2022).
Fitxa Tècnica Núm. 17.- Sensors i Intel·ligència Artificial aplicada al maneig del reg i el transport de productes peribles, pel Sr. Roque Torres.
El maneig òptim del reg i, en general, de les variables que influeixen en la qualitat i rendiment dels productes hortofructícoles, és una prioritat en un sector que demanda qualitat i un ús responsable i eficients dels inputs que necessiten aquests productes. L'ús d'eines que permeten gestionar d'una manera eficient aquests recursos, s'ha fet fonamental i, al mateix temps, molt complex degut al gran nombre de factors que influeixen en aquesta gestió. Els sensors i eines de control basades en aprenentatge d'experts, s'han convertit en eines d'ús quotidià en aquest sector.
Fitxa Tècnica Núm. 16.- Transport de peribles a llarga distància després de l'obertura de nous mercats: Regulacions de Cold Treatment i Tècniques d'Atmosfera Controlada, pel Sr. Álvaro Sánchez.
La demanda de peribles creix de manera global. Les obertures de nous mercats, els nous acords entre països i l'increment de la demanda en països on la classe mitjana està creixent ofereix possibilitats d'internacionalització als productors. Principalment Àsia (la Xina, el Japó, Korea, Vietnam…) comença a demandar tot l'any productes de qualitat i estan disposats a pagar un bon preu per ells. Això suposa un repte administratiu i comercial, però igualment tecnològic per als productors que busquen mantenir la qualitat dels seus productes després de molts dies de transport i alhora complir amb les legislacions sanitàries requerides en aquests mercats.
Fitxa Tècnica Núm. 15.- Ús eficient de l'aigua en la indústria alimentària mitjançant la implementació de la petjada hídrica, pel Sr. Juan Antonio López.
La Petjada Hídrica és un indicador global de l'apropiació dels recursos d'aigua dolça. Així, per a l'elaboració de cervesa es defineix com el volum d'aigua consumit tant de manera directa en el propi procés com de manera indirecta al llarg de la seva cadena de subministrament, incloent matèries primeres i envasos.
Fitxa Tècnica Núm. 14.- Estratègies per a previndre les pèrdues postcollita de fruites i hortalisses, pel Sr. Francisco Artés.
Aproximadament un de cada tres productes hortofructícoles es malgasta o rebutja al llarg de la cadena alimentària a causa d'una baixa qualitat inicial o inadequada maduresa, danys mecànics, podridures, inadequada temperatura postcollita, excessiva deshidratació, inadequades concentracions de gasos actius i un excessiu retard entre la collita i consum. La tecnologia postcollita disposa de diverses tècniques per a minimitzar les pèrdues de qualitat i minimitzar aquests elevats desaprofitaments. Entre aquestes estratègies es troba el seleccionar l'adequada varietat, recol·lectar amb la maduresa adequada, evitar danys mecànics, romandre a la temperatura recomanada, disminuir la deshidratació, modificació de l'atmosfera, eliminació d'etilè, higienització, etc…
Fitxa Tècnica Núm. 13.- Implementació de solucions a la problemàtica de nitrats a l'entorn de la Mar Menor, pel Sr. Pedro Fernández.
La problemàtica de la contaminació de les aigües per nitrats no se circumscriu únicament a la Llacuna de la Mar Menor. Es tracta d'un problema global que requereix d'actuacions globals. El sector agrari murcià, injustament maltractat, ha de formar part imprescindible de les solucions per a millorar l'estat ambiental de la Llacuna. Totes elles, perquè siguen eficaces han de ser creïbles, mesurables i consensuades entre tots els actors. La regió de Múrcia té l'oportunitat i l'obligació de liderar i exportar coneixement a la resta de zones afectades sobre les millors estratègies de mitigació de la contaminació per nitrats d'origen agrari.
Fitxa Tècnica Núm. 12.- Reg Sostenible en l'Agricultura Mediterrània, pel Sr. Juan José Alarcón.
L'escassetat d'aigua en determinades zones del nostre planeta fa que un dels reptes més importants de la nostra societat siga el desenvolupament de millores en l'ús eficient de l'aigua utilitzada en la producció d'aliments. El grup del Reg del CEBAS-CSIC ha treballat al llarg dels últims vint anys a posar en pràctica, demostrar i difondre estratègies de reg deficitari i de reg de precisió. Aquestes pràctiques milloren l'eficiència i sostenibilitat del reg en cultius intensius, la qual cosa permet preservar els escassos recursos hídrics i edàfics disponibles en l'Àrea Mediterrània.
Fitxa Tècnica Núm. 11.- Millora genètica de fruiteres, pel Sr. José Enrique Cos
La millora genètica és una de les eines que ha revolucionat la fruticultura en les principals regions productores. En l'actualitat existeix programes de millora en els principals països productors que està permetent que els agricultors disposen d'un major nombre de noves varietats, més ben adaptades a les condicions edafoclimáticas, amb noves tipologies, amb noves resistències, noves formes i coloracions, i ampliant els calendaris de producció. Espanya és un dels països més dinàmics respecte a la millora varietal de fruiteres, comptant amb dotze programes de bresquilla, quatre d'albercoc, dos de cirera i tres de pruna, que estan aportant les noves varietats que complisquen els objectius desitjats de sostenibilitat social, mediambiental i econòmica.
Fitxa Tècnica Núm. 10.- La revolució tecnològica del silenciamiento gènic i edició genòmica: de reptes tecnològics a reptes legals, pel Sr. Marcos Egea.
El treball acumulat dels últims 40 anys en genètica molecular de plantes en sistemes model ha permés obtindre un panell dilatat de gens amb potencial interés industrial per a millora de diversos caràcters. La manipulació d'aquests gens per tecnologies de silenciamiento ha permés obtindre plantes resistents a virus. La irrupció de l'edició genòmica suposa un avanç de gegant en permetre modificar una sola base en el genoma. Això impedeix la seua traçabilitat perquè no difereix de mutacions espontànies. La legislació ha de desenvolupar-se per a permetre aquesta tecnologia neta, l'ús massiu de la qual suposarà una millora substancial de tots els cultius.
Fitxa Tècnica Nº 9.- Estratègies de reg i maneig agronòmic per a cultius emergents davant escenaris climàtics canviants, pel Sr. Joan Girona.
Reduccions previsibles de disponibilitats d'aigua per a reg, augment de la demanda hídrica d'alguns cultius i important increment de la demanda mundial d'aliments, són alguns dels factors clau que ens obliguen a repensar què cultius serien els més adequats per als nostres regadius. L'ametller es presenta com una alternativa interessant i com a conseqüència entendre com s'ha de gestionar el reg per obtenir bones produccions és essencial.
Fitxa Tècnica Nº 8.- El problema del reg en el cultiu de l'olivar, pel Sr. Francisco Orgaz.
Mai abans l'olivar ha tingut tanta rellevància com ara en l'agricultura espanyola. A això ha contribuït la intensificació experimentada pel cultiu durant els últims 25 anys, en què l'augment en la densitat de plantació i el reg han jugat un paper fonamental. No obstant això, l'escasez de recursos hídrics, endèmica en la major part de les zones productores, amenaça greument la sostenibilitat d'aquesta nova olivicultura. El desenvolupament de programes de reg més eficaços, fruit d'una intensa tasca de recerca, es mostra com la millor via per solucionar el problema.
Fitxa Tècnica Nº 7.- La revolució digital aplicada a la gestió de l'aigua i l'energia en el regadiu, pel Sr. Emilio Camacho.
L'era digital en què ens trobem ofereix una oportunitat per a la gestió intel·ligent de l'aigua. Convé precisar que la veritable transformació digital consisteix a aconseguir la millor informació, de manera que es puguin prendre les millors decisions possibles. La digitalització del sector de l'aigua condueix cap a una millora de la productivitat, amb el reg de precisió s'aplica la quantitat d'aigua més adequada en el moment més convenient. L'ús de nous sensors en agricultura juntament amb eines per al tractament de dades ha donat lloc al que es coneix com l'Agricultura 4.0.
Fitxa Tècnica Nº 6.- El pleonasme de l'aqüicultura innovadora, pel Sr. Javier Ojeda.
L'aqüicultura és una activitat que, a nivell mundial, ha evolucionat vertiginosament en els últims 50 anys, havent crescut a una velocitat extraordinària. Avui dia, la meitat de tots els aliments d'origen aquàtic al món procedeixen de granges. Espanya és el primer país productor de la Unió Europea. El nivell actual de coneixements i tecnologies emprats en l'aqüicultura a Espanya és molt elevat i competeix amb els principals països productors mundials. La innovació està íntimament integrada en el dia a dia de l'activitat aqüícola espanyola.
Fitxa Tècnica Nª 5.- Alternatives al consum de carn, desafiaments per a un futur sostenible i saborós, pel Dr. Jorge Ruiz.
Una plétora de factors amenaça un dels plaers dels quals més ha gaudit l'ésser humà al llarg de la seva història: menjar carn. Costelles, rostits, parrilladas, pernil, embotits, xurrascos i similars estan en dubte per diversos motius: sostenibilitat, benestar animal, tal vegada salut, tendències… Davant tan gran desgràcia caben dues opcions: desenvolupar una carn més sostenible i saludable, o inventar alternatives que ens satisfacin tant com la carn original. Cap d'aquestes dues opcions serà tasca fàcil.
Fitxa Tècnica Nº 4.- Innovació i eficiència, claus de l'èxit en el sector alimentari, per la Dra. Victoria Gilabert.
La innovació és el motor del creixement del sector agroalimentari. Cada dia més consumidors es preocupen pel seu benestar, alimentació i salut. La innovació ha d'assumir el seu paper i generar solucions a totes les seves necessitats. No obstant això, ha de ser presa de debò i en tota la seva dimensió, abastant d'una forma transversal tots els processos productius, des del sector primari al consumidor, d'una forma estructurada, sense saltar-se passos. D'aquesta forma, s'aconsegueix ser eficients en el procés d'innovació, fent que els “invents” puguin ser “explotats” i amb això generar la tornada necessària per seguir innovant i creixent.
Fitxa Tècnica Nº 3.- Cap a una reducció del desaprofitament alimentari?, pel Dr. Jose Mª Gil.
El desaprofitament alimentari s'ha convertit en un dels eixos de la política alimentària a nivell mundial. Aproximadament, una tercera part dels aliments que produïm no són finalment consumits. Atès que l'agricultura utilitza un 70% de l'aigua disponible i genera un 24% dels gasos efecte hivernacle, el desaprofitament pot condicionar la sostenibilitat del sistema agroalimentari. Nombroses institucions advoquen per polítiques de reducció del desaprofitament, però encara no existeix un consens ni sobre el concepte ni sobre com quantificar-ho. Així mateix, és necessari conèixer les causes que ho generen per a això es fa imprescindible un enfocament integral de la cadena alimentària.
Fitxa Tècnica Nº 2.- Canvi Climàtic i Agricultura: cap a una producció d'aliments sostenible, per la Dra. Mª José Sanz.
Tret que es prenguin ara mesures perquè l'agricultura augmenti la seva sostenibilitat, productivitat i resiliència, els efectes del canvi climàtic comprometran seriosament la producció d'aliments als països i les regions que ja sofreixen una gran inseguretat alimentària. La diversificació i la millor integració dels sistemes de producció d'aliments en processos ecològics complexos creen sinergies amb l'hàbitat natural i no esgoten els recursos naturals. Es disposa de pràctiques agrícoles que milloren els rendiments, poden contribuir a la mitigació i augmenten la resiliència viables i sostenibles des del punt de vista econòmic, però han de superar-se els obstacles existents per a la seva adopció.
Fitxa Tècnica Nº 1.- Futurs escenaris en una agricultura limitada per l'aigua, pel Dr. Elías Fereres.
Malgrat l'increment constant del benestar dels éssers humans en els últims 60 anys impulsat pel creixement econòmic, els escenaris futurs solen ser més pessimistes que optimistes. Aquesta fitxa presenta els elements clau per formar-se una opinió sobre com afrontarà l'agricultura futura els reptes que planteja la necessitat d'aconseguir la seguretat alimentària per a tots els habitants del planeta.